Cendra

A vegades s’ha d’aprendre a deixar anar, encara que costi, per poder créixer i tornar a ser feliç. Aquesta idea, que m’ha portat avui a voler afrontar aquestes PAP, ha estat el motor del meu curt.

A partir de les paraules fusta, jove i alegria, he construit una història de superació d’una relació tòxica. A través d’un penjoll de fusta i d’una jove, es mostra com de fàcil és quedar-se enganxat als records, sobretot als bons, ignorant els que fan mal. Però quan deixem de mirar només el que volem recordar, podem començar a alliberar-nos i a avançar. I és que, com suggereix el documental Ara crema de Núria Gascón, que ha estat un referent indirecte mentre rodava, hi ha coses que només es poden deixar enrere quan s’afronten, fins i tot si això implica cremar-les.

Han estat unes grans proves, i he estat molt feliç fent-les. Trobaré a faltar aquestes últimes setmanes de feina, nervis i il·lusió preparant-les. Estic molt agraït a tota la gent que m’ha ajudat i aconsellat durant aquest procés.